Normalment no comento mai les nostres sortides, ni per bé ni per malament, però aquesta ha estat molt especial i m'ha animat a explicar una mica com va anar.
Hem vist moltes vegades gegants sense música, fins i tot hem arribat a tocar per tres colles a l'hora, el que no havíem vist encara és músics sense gegant. Doncs ara ja sí, els gegants que anàvem a acompanyar ens van plantar sense cap avís previ ni cap explicació fins el moment.
Quan vam arribar a la plantada i no veure'ls vaig fer la broma de que sempre els de casa son els últims en arribar, però al ser l'hora de començar com que no venia ningú a informar-nos vaig anar a preguntar als grallers dels altres gegants de la mateixa colla i no en sabien res.
El cap de colla no hi era i la sorpresa va ser quan un altre membre de la colla ens va dir després de tenir que preguntar-ho nosaltres que els gegants no vindrien i que acompanyaríem als cavallets. Nosaltres som de fàcil conformar, lo trist del cas és que si assistíem al cercavila era per tocar un repertori que estem preparant molt relacionat amb els gegants.
El pitjor va venir quan al començar la primera cançó els cavallets van marxar al galop i ja no els vam veure més.
I així vam anar tot el camí, al final de tot com si no en forméssim part. Quan vam passar davant l'Ajuntament ja no venia d'una mica i ens vam parar a tocar una estona per fer ballar a uns gegants inexistents. Això sí, el nostre agraïment a l'Ajuntament de Canet que va tenir el detall de tractar-nos com una colla més.
Vam seguir tocant anant cap a la Plaça Macià on encara vam fer una cançó i mitja més, fins que el perill de tempesta ens va fer marxar, ningú es va acostar ni per dir-nos adéu-siau.
Desconec els motius d'aquest comportament afortunadament tant poc habitual en aquest món, però del que n'estic segur és de que nosaltres no en tenim la culpa i que mereixem una mica més de respecte, que vinguem de franc no vol dir que no valguem res.
La part bona (Sempre n'hi ha) és la gent que es va acostar per dir-nos que els agradava que en època de "batucades" encara quedi algú que insisteix en fer ballar gegants amb flabiol i bombo, fins i tot hi va haver algú que va reconèixer els músics que m'acompanyaven i ens va felicitar. Posaria les mans al foc que el nivell d'aquests músics haurà passat totalment desapercebut per la colla que ens va convidar. Llàstima.
I si com a flabiolaires ens va anar com va anar, gràcies a la pluja vam triomfar com a "fregonaires".
M'haureu de disculpar per tot el "rotllo" que he deixat anar, no vull crear conflictes ni espero solucionar res, però necessitava treure-ho fora i els blocs també serveixen per això.
 |
| Vam decidir que malgrat tot seguiríem tocant. |
 |
| Sort dels amics incondicionals que ens van acompanyar. |
|
|
|
|
 |
| Això és el que veiem des del nostre "privilegiat" lloc. |
